Cosineta

Cosineta

Avui de nou he creuat amb tu la mirada i sense parlar, enmig de tot el rebombori , sabíem molt bé que pensàvem les dues.

Ens costa reprimir les llàgrimes i ens dol la separació, però ningú mes que nosaltres sabem el que passa per les nostres ments i posem bona cara al que desitgem siguin millors temps

Avui entorn de la taula, celebrant el dia de reis ens miravem i vam pensar que potser aquests eren els últims reis que celebrem tota la família unida en la meva casa.

Ja no pujarem les joguines al terrat, ni el teu pare ens filmarà amb la càmera en blanc inegre corrent al voltant de les joguines, ni pintant-nos en el tocador de la Srta. Pepis.

Sempre has estat present en els moments importants de la meva vida, els feliços, els difícils i tristos, donant suport a les meves bogeries i dient-me que allí estaries per si em trencava i feia falta recollir els meus trossos.

Ens hem mirat com en les nits bones d'altres anys,sabent que potser aquesta era l'última que estaríem juntes, que ja no suportàvem la infelicitat i l'enyorança, i que una de les dues partiria cap a un punt llunyà, i que seria molt complicat compartir totes les festes nadalenques juntes, com hem fet tota la vida, durant els teus 45 anys.

Avui jo estava sense estar, perquè ja no sento la meva casa com meva. Confonc els botons de la xemeneia de la cuina i fins als calaixos dels coberts. Camino de passada a altre lloc, on hauria d'estar fa ja molts anys i si, sento que aquests serán els meus últims Nadals tal i com les coneixem. Segur que ens trobarem però ja res serà el mateix, ni els escenaris tampoc, ni el paisatge.

Però cosineta el teu desti i el meu sempre han anat de la mà i estiguem prop o lluny, allà on sigui que alcem la copa de cava en Nit bona o Reis, jo sé que tu tindràs un pensament per a mi i jo recordaré les nostres mirades de totes aquests Nadals quan sabíem que podrien ser els ultims..

P.D.: T'estimo