De nou ha sortit el sol i el vent s'ha emportat qualsevol pensament advers.
Avui el mar està remogut i ve de gust seure de nou a la sorra i contemplar en silenci aquest onatge brau.
No cal parlar, només sentir l'abraçada que ho diu tot i que calma tots els freds, mentre convoquem que torni la calor de l'estiu passat.
La tristesa d'aquests darrers dies em diu adéu i segueixo el meu camí cap endavant, no com una fugida, sinó portada per la certesa que ja vaig passar pàgina i no he de deixar que cap brisa per petita que sigui faci que les fulles del llibre s'obrin boges.
M'agrada contemplar el mar, conversar amb tu sense mesurar paraules, mirar-me al teu mirar i esperar asseguts noves albes d'un estiu tendre que està per arribar. La teva veu...els teus sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario